Payà, Xavier; “Les adoberies d’època feudal a la ciutat de Lleida”, Revista d’arqueologia de Ponent 20 (2010) pp. 27–92.
En aquest article intentarem esbrinar l’organització, el funcionament i l’evolució de les adoberies d’època feudal documentades a la ciutat de Lleida. Des de començament del segle xiii formaven un veritable complex de petites indústries dedicades a la transformació de la pell en cuir pertanyents a quatre propietaris, segurament blanquers. Els clots, dipòsits i estructures de producció localitzats en cadascuna de les sis adoberies indica un alt grau tecnològic que finalitzava amb el tintat dels cuirs. Les adoberies es construïren a l’interior de la vila, als peus del vessant sud del turó de la Seu Vella, on hi ha abundants fonts d’aigua fàcils de foradar per obtenir aigua i, darrere del mur de tancament fluvial, des d’on les aigües residuals eren abocades a la sèquia d’Alcarràs o a l’areny del riu Segre i Noguerola. La unitat, la qualitat i les implicacions urbanístiques de la seva construcció apunten vers l’existència d’acords privats, gremials o decrets reials que n’estimularen la implantació. Són un excellent testimoni d’aquella societat de menestrals que féu possible projectes com la construcció de la Seu Vella i convertí Lleida en un dels motors econòmics de la corona durant els segles xiii-xiv. Dues d’aquestes adoberies s’han restaurat i integrat a la planta baixa del número 9 de la ramba Ferran i podran ser visitades properament.
Abstract:
In this article we will attempt to investigate the organization, operation and evolution of the tanneries from the feudal period documented in the city of Lleida. From the beginning of the 13th century they formed a true group of small industries dedicated to the transformation of leather belonging to four owners, probably tanners. The production pits, deposits and structures located in each of the six tanneries indicate a high technological level that ended with the leather being stained. The tanneries were set up inside the town, at the base of the south slope of the Seu Vella, with abundant sources of water that were easily obtained, and behind the river dam, from where the wastewater was poured into the Alcarràs irrigation ditch or the sandy area of the Segre and Noguerola rivers.The unity, quality and the urbanistic implications of their construction point towards the existence of private agreements, trade agreements or royal decrees that stimulated their implantation. They are an excellent testimony to a society of workmen that made projects like the construction of the Seu Vella possible and they converted Lleida into one of the economic engines of the crown between the 13th to 14th centuries. Two of these tanneries have been restored and have been integrated in the ground floor of number 9, Rambla Ferran and they will be able to be visited soon.